Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
A l'escola amb un 'tupper' per culpa de la crisi
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

Catalunya acaba d'obrir un meló complicat: la introducció del tupper a les escoles públiques. Que els nens es portin el menjar de casa i la s'escalfin i se la mengin al centre. Una pràctica ara inexistent a la xarxa pública de primària, que només han introduït comptats instituts i escoles concertades, i que planteja múltiples interrogants. Des de quines garanties tindria per a la seguretat alimentària, fins a com reorganitzarien els centres el servei de menjador, quin seria el futur de les cuines o la reacció de les empreses que es guanyen la vida amb els menús escolars.

Sense experiències tampoc en la resta d'Espanya, l'origen del debat és a la crisi. Les federacions d'associacions de pares i mares d'alumnes (AMPA) xifren entre un 15% i un 20% les famílies que han prescindit del servei de menjador per motius econòmics. Els 150 euros al mes que de mitjana costa menjar a l'escola és massa quan un dels pares, o tots dos (714.000 famílies el 2010 segons Eurostat), està a l'atur.

Els últims indicadors publicats per organismes oficials i entitats són alarmants respecte a l'efecte de la crisi sobre els nens. Unicef ​​va alertar la setmana passada que 2,2 milions de menors espanyols viuen en llars que estan per sota del llindar de la pobresa, i que aquesta ja afecta més nens que adults. A Catalunya, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència (Fedadia) ha alertat que la malnutrició ja arriba al 4,4% dels nens.

Els 150 euros del menú escolar són massa per a les famílies en atur

Amb aquest escenari de fons i davant la petició dels pares d'alguns alumnes, les dues grans federacions d'AMPA catalanes s'han reunit amb la Generalitat per abordar la possibilitat que les tarteres entrin a l'escola. Per ara, el silenci del departament d'Educació és total, més enllà de confirmar, a través d'un portaveu, que sí, que treballa en unes "recomanacions". Però no revela aspectes clau, com qui tindrà l'última paraula a l'hora d'introduir la carmanyola als menjadors (si el centre, els pares o l'Administració), de com o qui sufragarà les infraestructures que caldria comprar per conservar i escalfar els aliments, o de la custòdia dels xavals que es mengin el que porten de casa. Sí assegura el portaveu que les "recomanacions" estaran a punt per al proper curs. Falten dues setmanes per acabar el curs actual i, passat el 22 de juny, les AMPA se les veurien i voldrien per comunicar un canvi de tanta transcendència a les famílies.

Les pròpies associacions de pares d'alumnes que s'han assegut amb la Generalitat admeten que el tema és molt complex, sobretot en Educació Primària. La presidenta de la federació d'AMPA de Tarragona i responsable de la comissió de menjador de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), Esther Fernández, recorda que "de 6,20 euros que costa un menú, només 1, 80 és el menjar, la resta és el monitoratge ". Fernández sí que veu avantatges en introduir el tupper en els instituts. "Amb alumnes als que es poden exigir responsabilitats i que no necessiten la custòdia d'un nen petit, té lògica". No obstant això, alerta que l'entrada de les carmanyoles a l'escola implica riscos. Entre ells cita els sanitaris relatius a intoleràncies alimentàries - "ara que hem aconseguit la integració total dels celíacs", per exemple-, o la conservació dels aliments.

No està clar com sufragar monitors, microondaso frigorífics

No està clar qui assumiria la inversió necessària perquè els centres escolars tinguin neveres i sistemes per escalfar el menjar "amb AMPA que encara estan endeutades pagant la cuina que van construir fa uns anys", o com es separaria a uns i altres alumnes. "Hi hauria nens de primera, els que poden pagar, i de segona, els del tupper?", Es pregunta Fernández, per a qui darrere del debat apareix la mà de les retallades en serveis públics que va emprendre la Generalitat fa un any i mig, quan CiU va arribar al Govern català. "El departament porta molt de retard en el pagament de les beques als consells comarcals i amb aquesta excusa vol carregar-se el servei de menjador a l'escola pública", afirma convençuda.

L'única comunitat que ha obert un debat semblant ha estat el País Basc. Va ser fa quatre o cinc anys, recorda Ana Eizagirre, que llavors era coordinadora de la Confederació d'AMPA del País Basc. Però allà la proposta no va tenir tant a veure amb la crisi econòmica com amb la voluntat d'algunes famílies de donar als seus fills menús alternatius al que proposen les escoles: vegetarians o amb aliments ecològics, cosa que ja han adoptat molts centres.

Al País Basc es donava a més el cas de menjadors amb més demanda que oferta de places, de manera que la carmanyola hagués estat una solució per a aquest overbooking, recorda Eizagirre. "Però no hi va haver debat en la comunitat educativa, perquè l'Administració ho va rebutjar de ple i els sindicats de treballadors del menjador es van posicionar en contra. Es va donar carpetada sense debat ", explica.

El retard en les beques porta a algunes famílies a cancel·lar aquest servei

La inquietud al voltant d'aquest assumpte s'ha fet especialment patent a Catalunya, però comença a estendre’s a nivell estatal. El president de la Confederació Estatal d'Associacions de Pares d'Alumnes (CEAPA), Jesús Sánchez, es mostra molt crític amb la possibilitat d'obrir els centres escolars a la carmanyola. Segons la seva opinió, "no es podria garantir la qualitat del menjar escolar com s'ha aconseguit, perquè des del punt de vista organitzatiu seria un caos (custòdia d'aliments, espais, frigorífics, monitors), però sobretot perquè el menjador és una bandera de l'escola inclusiva i compensadora de desigualtats ". Segons Sánchez, "amb l'excusa de la crisi s'estaran duent per davant i desmantellant èxits que han costat dècades". "I després, què?", Pregunta: "La jornada intensiva imposada a tot Espanya, la fi del transport escolar?".

Quant al Ministeri d'Educació, no es pronuncia sobre el tema, adduint que l'educació és una competència transferida al 100% a les comunitats autònomes.

La qüestió del tupper a les escoles irrompre gairebé d'imprevist en el congrés que la setmana passada es va celebrar a Barcelona sobre menjadors escolars, Dinar a l'Escola. L'organització va haver d'incloure una taula sobre el tema quan el programa estava gairebé a la impremta, explica el coordinador del congrés i director de l'Observatori de l'Alimentació, el professor Jesús Contreras. El diagnòstic general sobre la situació dels menjadors escolars ha millorat molt en els últims anys -el 2002, la meitat dels menús escolars estaven desequilibrats i 10 anys després la majoria estan equilibrats- i "cada vegada se'ls plantegen més exigències no només en termes alimentaris, sinó pedagògics i d'hàbits ". No obstant això, l'augment del nombre d'escolars que deixen d'anar als menjadors del centre i recorren a la tartera inquieta els responsables de l'Observatori.

A Catalunya el 4,4% dels nens pateix desnutrició, segons algunes entitats

En opinió de Contreras, "l'alarma està justificada, perquè amb la precarietat augmenta l'empobriment, i aquest, la desnutrició". Cinc de cada 14 àpats importants de la setmana es fan a l'escola, recorda Contreras, una xifra que arriba a una gran dimensió quan algunes entitats estan alertant que cada vegada són més els nens l'única menjar en condicions del dia és la que fan en l'escola.

Fa unes setmanes, en una informació a propòsit de la reducció de les beques de menjador, va aparèixer a TV-3 el director de l'escola Josep Boada, de Badalona, ​​alertant del drama que pot suposar que alguns nens no puguin dinar a l'escola. "Molts nens no menjaran o no faran un dinar en condicions, o menjaran si la seva mare ha pogut vendre tres mitjons i té tres euros", va advertir Cast García, el director, davant les càmeres.

La directora de Fedaia, l'entitat que va alertar de l'augment de menors malnodrits, Sònia Martínez, també mostra reserves davant d'aquest fenomen. "L'important", diu, "són els drets dels infants. El seu dret a una alimentació sana i equilibrada que els permeti créixer i rendir bé a nivell educatiu ". I afegeix: "Si el tupper ha de ser una solució perquè mengin bé, valorem-, però si pensem en les famílies sense recursos per alimentar els seus fills cal preguntar què els podran preparar per portar a l'escola".

Creix el nombre de nois l'única menjar equilibrat és la del col·legi

Un dels actors bàsics en aquest debat són les empreses que presten serveis de càtering i monitoratge a les escoles. La líder a Espanya és Scolarest, que pertany a Compass-Group, amb 1.200 escoles i 120.000 famílies de clients. El seu director d'operacions, Pedro Sanjuán, considera que "la introducció del tupper podria representar una disminució de l'ús del menjador escolar al voltant del 10%". Aquesta circumstància, sumada a altres com la implantació de jornada intensiva o la reducció de beques, està obligant-los a "adaptar amb rapidesa al nou escenari econòmic". No obstant això, Sanjuán assegura que ho fan sense renunciar a pilars bàsics com són la seguretat alimentària i l'equilibri nutricional.

La directora de qualitat, seguretat, salut i medi ambient de l'empresa, Begoña Sánchez Quiles, sosté que, arribat el cas, seria bo elaborar directrius per a les famílies, igual que n'hi ha per a les empreses que presten aquests serveis. Els menús dels càtering "compten amb la supervisió de nutricionistes que basen els seus criteris en recomanacions realitzades per les autoritats competents en la matèria, la normativa vigent i les polítiques de salut pública de l'alimentació escolar", subratlla Sánchez, que també destaca el rigor dels sistemes higiènics per garantir la seguretat alimentària. Aquest tema és un dels que presenta més arestes. Segons el director de l'Observatori de l'Alimentació, és important tenir en compte "la responsabilitat jurídica que entraria en joc si hi hagués algun problema sanitari". Una cosa que, recorda, "no figura en les atribucions del personal dels centres".

La CEAPA recorda que el menjador és una ensenya de "l'escola inclusiva"

Qui defensa fermament el tupper a l'escola és la FAPAES, la federació que agrupa les AMPA dels instituts públics a Catalunya. El seu president, Pere Farriol, admet que la qüestió podria posar en risc les cuines i menjadors existents, però assegura que ara mateix tenen identificats "molts" casos de nois que acaben menjant en un banc a la porta de l'institut. "No busquem acabar amb les cuines ni els menjadors, que són garantia d'inclusió, sinó donar resposta als xavals de famílies que no tenen recursos per pagar els 150 euros del menjador", assegura.

Farriol es nega a revelar noms i ubicacions, però assegura que el problema és de tal magnitud que tenen instituts localitzats en 12 de les 44 comarques catalanes on es fa els ulls grossos i, a l'espera d'una normativa, es permet que els alumnes mengin de la seva carmanyola. "És clar que els menjadors de l'escola pública compleixen una funció social, però què fem amb aquests nois?", Es pregunta. El president de la FAPAES dóna per fet, per exemple, que ni la Generalitat ni cap altra administració està per sufragar els costos que comportaria comprar neveres, microones o escalfaplats. I les associacions de pares, per molta voluntat que posessin, tampoc estan en condicions de fer-ho.

Per calmar els ànims, la FAPAES va fer pública una nota en què assegura que han arribat a un acord amb la Generalitat pel qual l'última paraula la tindrà el Consell Escolar (mestres i pares) de cada centre. No obstant això, la Generalitat no confirma aquest pacte. L'acord establiria a més que els centres hauran de tenir sistemes per refrigerar i escalfar aliments, "un espai adequat en el mateix menjador o en un altre espai igualment adequat", i que caldrà garantir que aquests alumnes estiguin degudament vigilats, per monitors o per pares i mares voluntaris. No obstant això, no cal ser un expert en realitat educativa per saber que les escoles no van sobrades d'espai. Ni de pares i mares voluntaris (no per falta de voluntat) en horari de 12.00 a 15.00.

El Pais.com

Clara Blanchar 7 JUN 2012

Foto: Dues nenes en edat escolar mengen menjar preparat a casa. / LUIS SEVILLANO


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.