Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dilluns, 20 de novembre de 2017
Neguit
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

Quan era alumna, copiar en els exàmens era una aventura arriscada. En aquells dies memoritzava amb facilitat (ara només aconsegueixo memoritzar el Aserejé), així que em feia “xuletes” dels temes  i estudiava els que em venien de gust. Però en acabar la “xuleta” havia memoritzat el tema sense voler: no només ja no la necessitava, sinó que el meu cap s'havia omplert de coneixements avorribles i ja no em quedava temps per estudiar els desitjables (la confecció de “xuletes” és un treball laboriós). El vaig deixar.

Com a professora vaig agafar una època (que dura encara) en què els valors del sacrifici i l'esforç estaven per terra: els alumnes no s'afanyaven en les “xuletes”. N'hi havia que lliuraven l'examen en blanc amb un somriure d'orella a orella. N'hi havia que copiaven directament del veí (els més intel·lectuals, del llibre). Així que em embargava una intensa emoció cada vegada que descobria a un alumne que s'havia pres la molèstia d'elaborar una “xuleta” per aprovar el meu examen. Més tard, els exàmens van deixar de ser el centre de l'avaluació i els "treballs" van cobrar importància. L'art de copiar va perdre gràcia: l'alumne es limitava a afusellar un altre treball (els més intel·lectuals, un capítol de llibre). Era un consol saber que, almenys, llegien el que copiaven. No obstant això, en la més recent etapa de la xarxa, la del Rincón del Vago i la Wikipedia, l'alumne copista ja no necessita ni llegir el que còpia: pot donar-li al talla i enganxa mentre es descarrega un vídeo de Justin Bieber i es mira al mirall intentant rebentar un gra. Semblava que l'activitat del copiar havia tocat fons ... Però de sobte, un parell de notícies recents han cridat la meva atenció: es tracta d'un alumne que va copiar de la Wikipedia un treball sobre Huxley. Fins aquí, res de nou. El gros és que, per tal de que la seva professora no li descobrís, l'alumne es va prendre el treball de modificar la pàgina de la Wikipedia i posar el que li va donar la gana. L'altra notícia, en la mateixa línia, la protagonitza un professor entremaliat que va substituir una pàgina de la Wikipedia per un enfilall de falsedats i va demanar als seus alumnes un treball sobre el tema, només pel astut plaer de veure'ls caure en el parany.

Del que dedueixo que potser s'inicia una nova etapa crucial per (el fi de) la cultura: una etapa en què, a poc a poc, alumnes de tot el planeta, acompanyats de professors paral·lels i assistits per les més recents tecnologies aniran substituint el saber acumulat durant segles per animalades fruit de la seva pròpia i meravellosa creativitat, i com les enciclopèdies de paper han passat a millor vida, tots llegiran el saber enciclopèdic amb el neguit que ara llegim les notícies: sense saber si la informació és certa o és pura fantasia.

La Vanguardia 2012.05.10

Imma Monsó


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.