Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimecres, 18 d'octubre de 2017
L'Educació per a la Ciutadania
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

El Periódico 24/9/2007

 

JAVIER Elzo*

Catalunya ha rebut més de 600.000 emigrants des de començament d'aquesta dècada. Això ha suposat que en el curs actual hi hagi 133.000 alumnes estrangers, enfront dels poc més de 20.000 del canvi de mil.lenni. La immensa majoria són emigrants d'extracció social mitjana-baixa o baixa. No hi ha estructura educativa que no es ressenti davant aquesta allau de nous i diferents escolars, i, si bé suposen una innegable riquesa i un excel.lent aprenentatge perquè els escolars s'adaptin a la globalitat i multiculturalitat presents en la societat, la seva integració representa un repte de primer ordre per a tots els agents que intervenen en l'ensenyament: Administració, alumnes, els seus pares i, en primer lloc, els professors.

A L'ESTUDI sobre la convivència als centres escolars de Catalunya, en què vaig tenir el plaer de treballar amb excel.lents professionals d'Interior i Educació de la Generalitat, i l'honor de presentar-lo al Parlament l'últim 20 de juny, es pot constatar la bona integració dels emigrants en la societat a través del sistema escolar català, a condició que no l'abandonin. De fet, els escolars emigrants refereixen més problemes que els autòctons en les relacions amb els companys durant l'ensenyament primari, alhora que se senten, al final del batxillerat, fins i tot més integrats que no pas els autòctons en el sistema escolar. (Vegin http://www.gencat.net/interior/departament/publicacions/estudis/informeECESC2005-2006, pàgina 125 de l'informe, en català i en castellà).

Molts problemes amb els joves emigrants radiquen, en gran mesura, en el fet que no aconseguim mantenir-los, en bones condicions, no diré només al circuit escolar normalitzat, sinó tampoc en el que anomenaré "de suport i diferenciat", per als xavals que, presentant més problemes d'adaptació, entorpeixen seriosament el funcionament normal de l'aula escolar. Aquests nois exigeixen, segons el meu parer, una solució fora d'aquesta aula escolar, cosa que no significa que hagin de deambular pel carrer, com passa massa freqüentment. També fora de Catalunya.

Així, el Govern holandès, amb seriosos problemes amb els emigrants musulmans, ha presentat aquest estiu programes de formació per mantenir els joves dins del sistema educatiu. Però, també aquest estiu, en una conferència pronunciada a la Universitat Rei Joan Carles, l'imam Monair Mahmud Ali al-Messeri, va assenyalar que molts menors immigrants no acompanyats que resideixen a Espanya poden ser una "bomba preparada per explotar en qualsevol lloc" per, a continuació, sostenir la importància de la tasca que estan portant a terme, des de la mesquita que dirigeix a Madrid, orientant aquests joves "en el terreny de les idees".

En aquest punt vull enllaçar amb la novetat de l'assignatura Educació per a la Ciutadania. S'ha d'estar cec, o voler ser-ne, per no adonar-se que, en el món globalitzat, la dimensió religiosa és un factor clau per a no poques persones. Hi ha, a més a més, estudis universitaris solvents a Espanya que mostren que, per a no pocs emigrants (no només musulmans), la seva església (en el doble sentit de confessió religiosa i temple) és un factor clau en la seva identitat personal, que pot ser, fins i tot, en la forma de presentar-la, nefasta per a la seva integració en la societat d'acollida.

En conseqüència, em sorprèn en gran manera que en els textos que he llegit de la nova assignatura (generalment més que correctes, amb alguna excepció escandalosament doctrinària en la seva orientació política) hi hagi espai, per exemple, per a l'educació viària o la lluita contra la violència de gènere, aspectes importants sens dubte, però que no s'abordi la dimensió religiosa. Òbviament, no em refereixo a la catequesi a l'escola --això és cosa de les confessions religioses i de les famílies creients--; tampoc a la relació entre la fe i la cultura, que pot ser la raó de ser d'una classe de la religió que sigui, sinó a la presentació rigorosa i en absolut doctrinària del paper de les religions en l'estructuració de les societats i també en el seu paper identitari en no poques persones d'arreu del món.

TAMBÉ A Catalunya. El recent estudi, dirigit per Joan Estruch, Les altres religions: minories religioses a Catalunya, mostra que, juntament amb els 2.419 centres catòlics, les religions minoritàries, en gran mesura pel fenomen migratori, han creat 722 llocs de culte, i són els evangèlics o protestants els més nombrosos (341), seguits pels Testimonis de Jehovà i per les comunitats islàmiques (139).

Si la religió no forma part de la formació de l'escolar, els escolars no secularitzats, particularment els emigrants, se n'aniran a les escoles alcoràniques, evangèliques, etcètera. Els francesos ja se n'han adonat. Regis Debray redacta, per encàrrec del Govern francès, un informe sobre L'enseignement du fait religieux dans l'école laïque (text complet a www.education.gouv. fr/rapport/debray/) que és presentat en el diari d'esquerres Liberation amb l'entradeta següent: "La institució republicana i laica s'ha d'apropiar l'estudi del fet religiós com la clau d'un ensenyament obert a la complexitat i a la tolerància".

Complexitat, tolerància, el que s'esperava de l'Educació per a la Ciutadania, hi afegeixo.

*Catedràtic de Sociologia a Deusto.


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.