Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Qui dóna més?
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

Irene Rigau sembla que ha aconseguit la quadratura del cercle. El curs comença aquest dilluns amb la xifra més alta d'alumnes dels últims vint anys però amb el mateix nombre de professors. I no hi ha protestes! Si algun mèrit s’ha de reconèixer a aquesta consellera és que ha aconseguit amb els docents una pau social (serà temporal?) que ja voldria per a si una Esperanza Aguirre que ha irromput com una autèntica “Manostijeras”. No és que l'educació a Catalunya s'hagi salvat de la crema de les retallades (la dada oficial aprima el pressupost en un 7,4%). Però el cert és que aquests no han assolit al capítol de personal. La plantilla de professors, fins i tot sense créixer, es manté i els interins s'han recol·locat. El miracle s'ha obrat amb dues qüestions molt terrenals que han permès la redistribució de les plantilles: la supressió de la sisena hora a la pública i la imposició d'una hora lectiva de més per als professors. I el cercle així és quadrat.

Que hi hagi pau social, però, no significa que aquest curs no sigui com una olla a pressió. L'escola pública, amb tots els seus dèficits estructurals i de falta de motivació del professorat, rep ni més ni menys de 21.000 alumnes més. El problema que s'albira no és tant el de la ràtio de professors per alumne com el dels diners assignats per alumne o per centre. En quina mesura es ressentirà la qualitat de l'ensenyament? Ho veurem al llarg del curs. Des Ensenyament se'ns ha dit que el gruix de les retallades recau en les obres de noves escoles, encara que d'entrada els instituts hauran de lluitar amb un 10% menys de cash per a les despeses corrents. Que l'últim apagui la llum, o demà no hi haurà pissarra digital que funcioni, si és que n'hi ha ... Es s'aventuren també problemes per a aquells centres que han de menjar-se els bolets, és a dir, que tindran un grup més per curs per acollir els nous. Per no parlar del agònic programa 1x1 (un ordinador, un alumne), que donarà rocambolesques situacions com la de tenir projectes educatius diferents per als alumnes de tercer i segon d'ESO en un mateix col·legi.

El més trist de tot és que l'estrèpit del debat del català / castellà està ensordint els veritables problemes de l'educació. Un debat merament polític que beneficia totes les parts enfrontades (a dreta, a esquerra i també al Govern), però que no ens porta enlloc. Ningú, ningú ha sabut plantejar aquest exagerat conflicte en termes pedagògics potser perquè a ningú li interessa que aflori la realitat. I no obstant això el gran problema de Catalunya és el fracàs escolar ... I tot es veu més difícil encara si hi ha menys mitjans. Només el 5% dels nostres alumnes arriba l'excel·lència. I un poderós 15% obté un resultat tan deficient que els incapacita per a seguir estudiant quan acaben segon d'ESO. ¿Seguim? Un 23% dels nois de primària passa a l'ESO sense saber el mínim ... Qui dóna més?

A l'Administració cal exigir-li que intervingui i que revisi el perquè d'aquests resultats. I als professors, molts d'ells herois en terres pantanoses, més flexibilitat per adaptar el programa educatiu a l'entorn sociocultural. Sense baixar el llistó, si us plau.

Susana Quadrado

La Vanguardia, 8/09/11


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.