Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Indispensables a l'aula
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

No sé si parlem massa o massa poc d'ensenyament, d'educació, ho podem dir de moltes maneres.  He dubtat sobre l'oportunitat d'escriure aquest paper, perquè no fa molts dies que, arran d'unes declaracions de la consellera Rigau sobre els uniformes a l'escola, tornàvem a remoure la qüestió del que volem que sigui l'espai on els nostres fills es preparen per ser ciutadans lliures i capaços d'enfrontar al món. Però, al final, obviant que l'assumpte pot semblar reiteratiu, he optat per fer punta al que ens colpeja. És el més honest i, en definitiva, vostès compren el diari per trobar una mica de carn, no plàstic. Tot ha vingut d'una lectura, suggerent i afinada. Parlo d'una petita joia del memorialisme més depurat, l'últim llibre de l’ historiador anglès Tony Judt, El refugi de la memòria, que dóna per a molts articles i converses. Abans de morir, aquest savi va deixar de banda l'erudició i narrar alguns moments de la seva vida, vinculant-los a grans assumptes d'interès general. En el capítol titulat "Joe", Judt explica com va aprendre molt bé l'alemany a l'escola gràcies a un professor, Paul Craddock, anomenat Joe, un tipus dur que "seria inconcebible avui" i al que tenien terror "i, no obstant això, adoràvem ".

Per resumir, direm que el professor Joe era a les antípodes del "progressa adequadament" dels nostres temps: reclamava als escolars un esforç sever i constant i "res d'elogis, res que s'assemblés a una càlida familiaritat o la suavització del cop d' la seva crítica ", al contrari. Mr Craddock castigava l'error i deia "estúpid" a l'estudiant que no avançava. Encara que Judt afirma que aquest va ser el seu millor professor, estic segur que molts lectors amb experiències similars no dirien el mateix. Aquest tipus de docents també van fer plorar i van crear inseguretats en molts nois i noies. Siguem justos: mestres que són un os sempre hi ha hagut, bons i dolents, la diferència és que, fa quatre o cinc dècades, la duresa era general i estava ben vista com avui ho és el seu contrari. Abans de continuar, un aclariment: no crec que Judt enyori l'autoritarisme docent de la seva adolescència, no veig nostàlgia per la rigidesa en les seves memòries. Més aviat m'inclino a pensar que l'historiador ve a dir-nos que el bon professor és aquell que no baixa el llistó i que ens fa entrar en crisi, perquè ens obliga a créixer. I que això exigeix, sovint, un to que accentua la competitivitat més que una altra cosa. Atès que Judt era un socialdemòcrata antidogmàtic i allunyat de qualsevol vel·leïtat reaccionària, el seu argument no hauria de ser criminalitzat pels correctes vigilants de sempre, disposats a veure neocons fins a la sopa. No es parla aquí de la lletra que amb sang entra, sinó d'un fet més profund.

El cas de Judt em fa pensar en la meva vida d'estudiant. El més semblant a Mr Craddock que jo em vaig trobar va ser un professor de llengua i literatura catalanes al BUP, Jordi Teixidor Omedes, desaparegut massa jove l'any 2002. Recordo al malaguanyat Teixidor perquè és ell qui va fer que em donés compte -de manera abrupta, enlluernador i una mica violenta- que jo no sabia llegir bé un text literari, sobretot poesia, i que havia d'aprendre coses que pensava, pobre de mi, que ja controlava. En definitiva, el professor Teixidor, en una de les aules verdes de l'institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, hem va revelar que, per entendre plenament a Carner, Riba, Salvat-Papasseit o Foix, havia de fer un exercici d'humilitat i desmuntar-me com a lector per tornar-me a construir a poc a poc, amb més rigor. Aquelles classes exasperants, fins i tot humiliants, de Teixidor (que va suspendre a gairebé tot el grup en el primer examen) ens deixaven exhausts i deprimits però, a la llarga, ens van proporcionar coneixement d'alta qualitat, ens van convertir en lectors adults, ens en ens eixamplaren  la raó i el sentiment, i ens van transformar positivament.

Per a mi, superar, finalment amb èxit, les classes de Jordi Teixidor va representar una gran conquesta, sobre la meva ignorància i sobre el meu amor propi. El mestre, el nostre Joe, ens havia tret de la inòpia, ens havia fet veure que la paret era molt alta, ens havia convidat a saltar i, al final de curs, ens havia regalat el secret de com fer-ho sense trencar la crisma. Més tard, sent ja estudiant universitari, vaig celebrar mil i una vegades els ensenyaments (descarnades, generoses, apassionades) de Teixidor, eina i tresor que vaig recollir en un centre públic on hi havia molts docents que estimaven la seva feina. Ensenyaments que encara avui tinc present, com suposo que molts dels meus condeixebles.

No faré catastrofisme fàcil. És obvi que avui també hi ha professors que, afortunadament, provoquen que els estudiants entrin en crisi per fer-los créixer, gent que no tira la tovallola. Però ha canviat el context, moltíssim. Ara, tot ensenyant s'ho pensa dues vegades abans de dir segons què a un alumne, no sigui que aquest s'ofengui, que els pares s'ho prenguin a malament, que la inspecció tingui dubtes, etcètera. Hi ha famílies que sempre semblen disposades a portar el mestre al Tribunal Penal Internacional perquè la seva criatura li han dit "no siguis ruc, espavila't!". Anècdotes a part, tot es redueix a un problema de llibertat. Professors com el Joe de l'escola de Judt o el nostre Teixidor, amb tots els seus defectes i virtuts, eren ànimes lliures que concretaven, amb una vehemència singular i agitadora, l'ideal il·lustrat segons el qual cada persona té el deure moral d'abraçar el saber emancipador . Si no protegim la llibertat salvífica d'aquests mestres indispensables, no cal que inaugurem cap escola ni cap institut més perquè tot serà en va.

La Vanguardia, 2011.04.27

Francesc - Marc Álvaro


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.