Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
José Manuel Boquet
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

President de la Federació de Centres d'Ensenyament. La seva organització, que representa 350 empreses, vol que els ajuntaments els cedeixin sòl públic per construir escoles concertades on urgència places. La Conselleria d'Educació estudia la proposta d'aquest economista, de 65 anys, amb bons ulls.

En plena crisi, volen sòl públic per construir escoles privats. És un atreviment?

No, en absolut. Tampoc té una relació directa amb la situació de crisi. Al cap i ha la fi és la resposta a una pressió continuada al llarg dels anys d'un excés de demanda de places concertades. Ara, en determinades zones de València i de fora calen centres. La Conselleria d'Educació presumeix que ha construït 375 centres i jo em pregunto quants d'ells són concertats? Amb els dits de la mà els conte tots. És lògic que si hi ha una demanda continuada de places concertades, i s'han construït moltíssim escoles públiques, tinguem una oportunitat perquè, amb o sense crisi, un centre concertat no pot resultar rendible amb la inversió que suposa la compra de sòl. El que demanem és una cessió temporal de sòl i, a partir d'aquí, nosaltres afrontar l'edificació que bastant compromès és.

En què consisteix la proposta?

Es tracta d'aconseguir la cessió del sòl amb un termini de 75 anys, amb el compromís per part de l'Administració de concertar el centre que es construeixi en ell. Pel compte que li porta, l'Administració educativa el cedirà en els llocs on hi hagi realment un excés de demanda de places. Al cap d'aquests 75 anys, l'escola construït reverteix en la seva propietat i la conselleria farà el que vulgui, com tornar a fer una altra licitació o com un centre públic.

Es pot mesurar l'educació en els termes de rendibilitat?

Els centres concertats sistemàticament són deficitaris perquè el mòdul de concert que està establert és insuficient pel que recorrem a altres activitats com les extraescolars o formatives. L'educació ha de ser rendible. Si més no, ha de cobrir totalment els costos del centre. Jo mai veuria l'educació com a font de lucre excessiu però l'ensenyament privat està exercida per una empresa que ha de cobrir els costos i preveure la inflació d'any posteriors, cobrir amortitzacions i altres.

En què localitats estan interessats?

Amb el format que tenen avui dia els concerts seria molt difícil fer la permuta en una localitat petita perquè el que passa és que el format del concert, que reconeix quantitats fixes per unitat, no es podria mantenir tenint en compte que les ràtios serien molt més baixes. L'escola pública manté, en zones rurals, ràtios baixíssims amb unitats unitàries. Amb la fórmula actual de concert no es podrien mantenir ràtios tan baixes.

La ciutat de València seria un bon lloc?

En qualsevol amb demanda de places concertades. No estem a favor de la proliferació indiscriminada de centres concertats. He intentant saber a València si hi ha terra, no ho se, no he pogut saber-ho. Amb l'ajuntament no s'ha de pensar si hi ha reserva de sòl escolar si no si són propietat de l'ajuntament o no i aquí no he aconseguit obtenir informació. Hi ha una sèrie d'ajuntaments que han plantejat que desitjarien tenir-lo i estem pendents de la resposta de conselleria, que es coneixerà en uns dies.

Han deixat d'anar alumnes a les seves escoles per la crisi?

No de manera excessiva però, evidentment, sí. Hi ha hagut un transvasament d'alumnat de centres privats a centres concertats i d'aquests a la pública. Els centres som deficitaris per definició i hem de cobrir les diferències a base de formació de tipus ocupacional i contínua. Ens ha afectat en la disminució d'activitats extraescolars que suposen mantenir el nen al centre.

Han tancat molts col·legis privats o concertats en aquests tres anys de crisi econòmica?

Ha passat però va tenir el seu moment, quan la Conselleria d'Educació va construir indiscriminadament centres públics. De vegades, col·legis concertats amb instal·lacions molt antiquades van passar a perdre alumnat, en altres casos perquè les zones han perdut població molt jove. En qualsevol cas, els centres concertats que han tancat són els que han treballat al dia de 9 a 12 i 3 a 5. Els clients que han intentat sobreviure amb el mòdul de funcionament, han tancat.

«No crec en la neutralitat del centre o del docent»

IUN centre sostingut amb fons públics, concertat o públic, ha de ser neutre?

De cap manera. Precisament, el que estem dient és que la Declaració de Drets Humans i la Constitució ens deixen ben clar que les famílies tenen el dret d’elegir el tipus d'educació per als seus alumnes. Si el centre reconeix la neutralitat el que passarà és que deixarà l'orientació en mans del professor i la llibertat de càtedra farà que aquest imparteixi les seves matèries amb la seva orientació, la personal, i la va a transmetre, no ens enganyem. No crec en la neutralitat del docent. Quan el centre ofereix una orientació determinada li garanteix un ideari determinat. Això no priva que en els centres de la nostra federació seu ideari sigui la Constitució Espanyol.

Arribarà un moment que la concertada supleixi a la privada?

No té sentit. Una cosa que és interessant és que nosaltres defensem a peu de la lletra la qüestió de llibertat d'elecció del centre però s'ha interpretat molt malament perquè s'ha vist com una elecció entre privada i pública. En canvi, el plantejament és que si els centres privats i públics, tots, arribem als nivells de qualitat que hem de tenir, amb una orientació determinada, si tenen la mateixa qualitat, si són gratuïts tots dos, que més ens dóna si és públic o privat , els pares triaran en funció de la modalitat i la tipologia d'educació, en el concepte purament religiós, ètic, artístic, esportiu. Però el plantejament que la concertada eliminarà a la pública és tan aberrant com el contrari. La Constitució reconeix centres de tots els tipus.

MAITE DUCAJÚ, Llevant-EMV.com, 28 novembre 2010

Foto: José Manuel Boquet representa 350 escoles. Manuel Molines


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.