Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Com van fer els millors sistemes educatius del món?
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

La consultora McKinsey va publicar el 2007 l'informe How the World's Best-Performing School Systems Come Out On Top  (Com van fer els millors sistemes educatius del món per assolir els seus objectius? ) amb l'objectiu d'identificar els trets comuns dels sistemes educatius que obtenen millors resultats. Els autors, Mona Mourshed i Michael Barber, van dur a terme la seva investigació entre maig de 2006 i març de 2007, prenent com a referència els països més ben situats segons PISA 2003. En ell s'analitzen els deu sistemes que ocupen els primers llocs a l'Informe PISA, així com uns altres dotze que estan experimentant ràpides millores.

Als Estats Units els professors procedeixen, de mitjana, del terç de graduats universitaris amb més baixes qualificacions. I una cosa semblant ocorre a molts altres països. En canvi, Corea del Sud recluta als professors de primària del 5% dels millors graduats, i Singapur i Hong Kong, del 30% millor. I el secret no està en la paga, ja que no els ofereixen salaris per sobre de la mitjana, mentre que els països on els professors cobren més (Alemania, España i Suïssa) no destaquen en calidad (potser sigui aquest l'objectiu ocult de la reducció salarial als funcionaris, millorar el sistema educatiu).

Per a aconseguir als millors cal ser molt selectiu, però no de qualsevol manera. Molts països formen gran nombre de candidats entre qui després fan una selecció, per exemple mitjançant una oposició per entrar en l'ensenyament públic. Els països amb millors resultats segueixen un altre método. Limitan les places a les escoles de magisteri a la demanda real de professors, i gasten molt més en la formació dels que ingressen. Així passa, sobretot, a Finlàndia i Singapur; també en Corea del Sur, pero sol amb els professors de primària, que han de preparar-se durant quatre anys en alguna de les dotze universitats amb facultat d'Educació. Una vegada aconseguits graduats brillants per incorporar-se a l'enseñanza,tenen que aprendre a exercir-la bé.

Els països amb millor qualitat d'ensenyament faciliten abundant formació pràctica als nouvinguts a la carrera docent i fomenten la formació permanent per a tots. Per exemple, en Singapur,los professors novells reben la tutela de col·legues experimentats que es nomenen amb aquesta finalitat a totes les escoles; i tots tenen 100 hores anuals per a formació. En Finlandia, els professors es distribueixen en equips per a que colaborin i supervisan mútuament les seves classes i tenen una tarda lliure a la setmana per preparar les lliçons junts. Les conclusions més notables de l'esmentat informe es resumeixen en aquests tres punts. Els millors sistemes educatius del món ho són perquè:

Aconsegueixen les persones més aptes per exercir la docència

Desenvolupen les seves capacitats professionals fins a convertir-les en instructors eficients

Garanteixen que el sistema sigui capaç de brindar la millor instrucció possible a tots els nens

Una dada important, aquests sistemes demostren que les millors pràctiques per assolir aquests tres objectius no tenen relació amb la cultura del lloc on se les aplica.

 

 

L'impacte dels docents amb baix acompliment és particularment sever en els primers anys d'escolaritat. Als 14 anys, les possibilitats que un alumne amb problemes d'aprenentatge es graduï amb el nivell més baix exigit de qualificacions finals descendeix a amb prou feines un 6%.

Fins i tot en un bon sistema, aquells alumnes que no avancen amb rapidesa en els seus primers anys d'escolaritat per no estar exposats a docents de suficient qualitat, tenen escasses possibilitats de recuperar els anys perduts. Passa que és a primària on, precisament, les demencials idees pedagògiques que s'han descrit en altres entrades han calat amb més força.

Tots es centren en aritmètica i llengua durant els primers anys d'escolaritat, basats, en part, en investigacions que demostren que l'habilitat primerenca en capacitats fonamentals està íntimament relacionada amb un ampli espectre de resultats futurs. També existeix una creixent tendència a alinear els estàndards globalment, particularment amb referència a les avaluacions de l'Informe PISA i d'altres importants sistemes d'avaluació escolar.

Els tres objectius abans esmentats -atreure els millors docents, desenvolupar l'eficiència professional d'aquests i garantir una instrucció general basada en estàndars d'excel·lència- han de partir d'unes condicions fundacionals bàsiques: avaluacions rigoroses, expectatives clares, suport diferenciat per a docents i estudiants, i suficient finançament, instal·lacions i recursos.

El primer objectiu s'aconsegueix per mitjà d'un ingrés a la capacitació docent altament selectiu, processos efectius de selecció dels aspirants més apropiats i bons salaris inicials. Amb aquestes premisses s'eleva l'estatus de la professió, la qual cosa facilita l'atracció de candidats encara millors.

Els millors sistemes reconeixen que una mala decisió en la selecció de mestres per a la capacitació docent pot derivar fins a 40 anys d'un mal ensenyament. Així que exigeixen un cert nombre de característiques susceptibles d'identificació, abans d'exercir la professió: un alt nivell general de llengua i aritmètica, forts capacitats interpersonals i de comunicació, i el desig d'aprendre i motivació per ensenyar

Y, saben quin és l'atribut docent més valorat i que millor incideix sobre els éxits acadèmics? El nivell lingüístic, mesurat a raó del vocabulari i d'altres proves estandarditzades. Una altra constatació: ensenyar és un acte d'eloqüència, de mestria retòrica. De tan obvi, és possible que a molts se'ns hagi oblidat.

Però és que, a més, els esmentats sistemes recluten els seus docents en el primer terç de de cada promoció de graduats. El primer 5% a Corea del Sud, el 10% superior a Finlàndia i el 30% superior a Singapur i Hong Kong. És a dir, se selecciona als millors cervells. A la inversa, prossegueix l'informe, els pitjors sistemes rares vegades atreuen a la docència les persones adequades, que en molts casos procedeixen del terç inferior de les seves respectives promocions.

 

Un altre procediment selectiu que sembla donar bons resultats és el que s'ha començat a utilitzar a Anglaterra, "pionera en l'ús de tècniques de màrqueting i reclutament preses dels negocis per elevar l'oferta de postulants qualificats". La majoria d'aquests sistemes admeten que poden cometre errors, i també han desenvolupat mecanismes per acomiadar docents ineficaços.

A Finlàndia, amb prou feines 1 de cada 10 candidats és acceptat com a docent. En primer lloc, ha de procedir del 10 o 20% superior en la seva promoció. Després és sotmès a una avaluació sobre aritmètica, llengua, resolució de problemes, coneixements i capacitat acadèmica en general (processament de dades, raonament i capacitat de síntesi). Més endavant, una sèrie d'entrevistes i exercicis grupales avaluen la seva motivació per ensenyar i aprendre, així com les seves habilitats comunicatives i interpersonals. Una vegada completat aquest cicle, les escoles recluten els seus professors individualment.

Si la selecció de personal es regeix per criteris de mèrit i eficiència, el desenvolupament professional d'aquestes capacitats dista molt del plantejament habitual en el nostre sistema educatiu. La formació pedagògica que es facilita als futurs docents no es basa en pelegrines teories fortament ideologitzades, ni en apuntar-se a una infinitat de cursets inútils i infantiloides del tipus "1… 2... 3... 4...? 10... 20... Idees per fer les tapes dels àlbums". Cada docent ha d'informar-se sobre millors pràctiques específiques. En general, això només pot aconseguir-se per mitjà de la demostració de tals pràctiques en un context real. [...] La noció que les idees externes per si mateixes derivaran en canvis en les classes i a les escoles té greus defectes com a teoria d'acció". Els pitjors sistemes amb prou feines dediquen una petita proporció de la seva oferta formativa a l'entrenament en escenaris reals (a diferència del que ocorre amb metges, infermeres, religiosos, advocats o consultors), "el lloc on aquesta seria prou precisa i rellevant per aconseguir la major efectivitat". Al Japó, per exemple, docents experimentats en cada matèria brinden entrenament persona a persona. A Anglaterra, els millors instructors reben menors càrregues horàries de classe a fi que dediquin més temps a ajudar als seus col·legues novells. Així mateix, els nous docents són eximits el seu primer any de cert nombre d'hores lectives, de manera que puguin dedicar més temps a millorar la seva planificació i capacitació. Exactament el contrari del que del que passa a Espanya, on els professors en pràctiques són foragitats als lleons gairebé sense recursos que la seva pròpia il·lusió i, potser, un parell de trankimazins. De la mateixa manera, els requisits per accedir a la direcció de les escoles són especialment exigents. Aquests, remunerats amb salaris alts, se'ls allibera de càrregues administratives i són considerats "líders d'instrucció" que dediquen el seu temps a supervisar problemes educatius i no a omplir cents d'inútils informes.

L'informe també esmenta que la qualitat d'un sistema educatiu no pot ser millor que la dels seus mestres i professors. Perquè es facin una idea....

viernes 4 de junio de 2010

AMPA de la Escuela de Garrigàs


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.