Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Contra el fracàs: més autonomia escolar
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

Un alè recorre les escoles: l'alè de l'autonomia. Amb ella, els centres busquen solució als seus problemes. Però no hi ha dues escoles o instituts iguals, així que qui millor que els propis col·legis per intentar posar remei a les seves dificultats? L'objectiu és millorar. La taxa de fracàs escolar és alta: ronda el 30%. I la de titulats en Batxillerat i en formació professional de grau mitjà, tot i que millora -va arribar al 74% el 2007, 12 punts més que el 1995 - encara està per sota del 83% de la mitjana dels 30 països més pròspers i industrialitzats del planeta, agrupats en l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Els principis bàsics de "l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió econòmica", ja estan recollits en la Llei Orgànica d'Educació (LOE), de 2006. Diu aquesta norma: "Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió (...)". Sempre sota supervisió de l'Administració.

Però les coses no es canvien només amb lleis. Per fer efectiva l'autonomia, escoles de tot Espanya assagen fórmules des de fa temps. Cada centre que l'exerceix prepara i llança un projecte educatiu per atacar els seus punts febles, potenciar els forts i explotar els recursos per aconseguir-ho.

La Generalitat de Catalunya ha anunciat que vol desenvolupar més aquesta independència. Amb la LOE com a punt de partida i amb aportacions pròpies, ha decidit que des del curs vinent serà obligatori que tots els centres escolars de Catalunya presentin un projecte per quatre anys, que serà avaluat al final de l'etapa.

Cada pla haurà de recollir els progressos previstos, és a dir, els indicadors sobre taxa de graduació a assolir, l'evolució del nombre d'aprovats, la reducció de l'absentisme i el grau de satisfacció de les famílies. Els centres rebran ajudes en funció del seu projecte, no dels resultats assolits.

Per aconseguir aquests fins, es preveuen mesures de calat, sempre voluntàries: que les escoles i instituts puguin canviar "la distribució de les àrees i matèries per cicles i cursos i l'ús del temps i els espais", segons diu l'esborrany de decret de autonomia català. Els centres també podran decidir "l'agrupació de l'alumnat, els criteris d'assignació de tasques al professorat i l'ús dels recursos didàctics". És a dir, s'està obrint la porta a moure assignatures de curs i a agrupar alumnes d'edats diferents en una mateixa aula. La Generalitat matisa es permet l'agrupació d'alumnes de diferents edats en "activitats concretes o per explicar conceptes comuns. Mai de manera permanent" i que és possible moure assignatures de curs, encara que sempre "dins d'una coherència amb el projecte educatiu i el vist bo de l'Administració ".

 

El Govern català assegura a més que no hi ha risc de caure en una mena de cantonalista escolar perquè els projectes d'autonomia seran supervisats, requeriran permís de l'Administració i els resultats s'avaluaran. Al final, es tracta que tots els alumnes assumeixin les mateixes competències bàsiques en acabar Primària i Secundària.

Les escoles ja estan posant-se mans a l'obra amb l'autonomia escolar a tot Espanya. El mes passat directors, professors i representants de les administracions públiques es van reunir a Barcelona per compartir les seves metodologies sobre autonomia escolar.

En l'actualitat, hi ha iniciatives variades, esquitxades per diferents parts d'Espanya, sobre com intentar impulsar l'autonomia dels centres. María José Oviedo és directora de l'Escola Miralvalle, de Plasència, a Càceres. Aquest col·legi suspenia en lectura i participació de les famílies en el centre, però va trobar la manera de solucionar aquestes mancances. "Elaborem un pla de millora i creem un projecte de biblioteca en què van participar professors, pares i alumnes. Tot això va afavorir la coordinació interna del centre i ens va animar a seguir avançant en aquesta direcció", explica la directora. Ara aquest col·legi de Plasencia compta amb equips d'atenció a la diversitat, d'educació per la pau i de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). "Formem aquests grups per millorar la cohesió social i el rendiment escolar", diu María José Oviedo. Sis anys després, aquesta escola extremenya aprova amb nota tots dos propòsits. El percentatge d'aprovats a 6è de Primària ha passat del 78% al 92%, afirma la directora.

Un altre exemple es dóna a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Azorín de Petrer, Alacant. Hi ha un càrrec educatiu peculiar en aquest centre: el de coordinador de la convivència. Dirigeix una comissió de professors, alumnes i pares. La seva funció principal és solucionar conflictes, diuen el director, Carlos Ruiz, i la coordinadora, María Jesús Soler. "L'eix vertebrador del centre no ha de ser l'equip directiu", assegura el director de l'institut Azorín, "sinó els professors, els tutors i els alumnes". La comissió de la convivència, que es coordina amb la direcció d'estudis, gestiona des de 2001 un equip de mediació, la tasca ha fet disminuir la conflictivitat al centre, segons María Jesús Soler. "Entre tots oferim solucions positives. Els problemes es tallen i no sempre es resolen amb expulsions", afegeixen dos docents d'aquest institut d'Alacant.

A l'institut Azorín, des que existeix la comissió de la convivència, les mesures sancionadores s'han reduït. El mig centenar d'expedients disciplinaris que cada any firmaven els professors es queden ara en dos. I l'èxit acadèmic dels alumnes també ha millorat. La taxa de fracàs escolar ha baixat d'un 20% a un 15%.

L'IES Alcarràs, a la localitat del mateix nom, a Lleida, té un pla d'autonomia que acaba d'estrenar i durarà fins 2012. El projecte té diversos objectius centrals, assenyala el seu director, Ramon Baches. El primer és millorar els resultats. Aquest centre té una mitjana de graduació en educació secundària del 79%, i vol pujar-lo a entre el 88% i el 90%, diu el director. Altres metes que s'ha marcat aquest centre passen per reduir el nombre de suspensos per frenar les repeticions i, en paral·lel, augmentar els alumnes del centre que superen les proves d'accés a la Universitat. Per assolir aquests objectius, l'institut fomentarà l'expressió oral i combinarà més les classes magistrals amb els treballs en equip dels alumnes. A més, ha contractat a monitors per tal que ajudin els estudiants que necessiten ajuda i vulguin demanar-la, un cop que acaben les classes. Els monitors són estudiants universitaris.

A l'escola donostiarra Amara Berri s'aprèn jugant. En lloc de seguir un llibre de text, els alumnes fan un diari i preparen programes de ràdio i xerrades en públic per a treure's la por escènica. "Els nois juguen a ser periodistes i alhora desenvolupen competències comunicatives", explica Emilio Martín, el director. L'objectiu d'aquest escola, on estudien alumnes de fins a 12 anys, és que totes les activitats tinguin un "per què", és a dir, una finalitat que els estudiants vegin útil per a la vida.

Amb el projecte educatiu tan enganxat a la realitat no hi ha assignatures pròpiament dites, sinó "contextos socials" que s'interrelacionen diverses matèries i que fomenten l'aprenentatge col·lectiu i individual. O el que és el mateix, no es fa un taller de ràdio per aprendre a fer ràdio com a fi últim, sinó que es fa servir el mitjà radiofònic perquè els alumnes adquireixin competències i desenvolupin habilitats per a la vida com tenir esperit crític, buscar informació, ordenar-la i transmetre-la. "L'important és que, a més de comunicar-se, sàpiguen relacionar-se", insisteix Martín. Per això, en el Amara Berri els nens de diferents cursos estan barrejats a les aules. Uns aprenen d'altres: "Els grans són conscients de quant han avançat i els petits tenen referències d'on poden arribar".

Però, millora l'autonomia els resultats? Beatriz Pont, analista d'educació de l'OCDE, sosté en el seu informe Millorar el lideratge escolar, del qual és coautora, que "l'autonomia escolar en les àrees estudiades es relaciona de manera positiva amb el rendiment dels alumnes".

Pont afegeix en un altre informe (Polítiques i pràctiques per millorar el lideratge escolar) que "el lideratge escolar [és a dir, equips de direcció més professionalitzats] pot millorar l'aprenentatge i l'ensenyament". Però "l'autonomia per si sola no porta de manera automàtica a un lideratge millorat", afegeix aquesta analista de l'OCDE. I afegeix que la independència també ha de recolzar-se en la professionalització i la carrera [professional] de les direccions de les escoles i a seleccionar millor els equips directius. Aquestes són algunes de les assignatures pendents de reforçar.

La comparació amb alguns països amb més autonomia escolar que Espanya -com Finlàndia, Regne Unit, Holanda, Alemanya o Japó- dóna resultats molt il·lustratius: tots tenen millors resultats en l'últim Informe PISA fet a una mostra d'alumnes de 15 anys. Per exemple, en ciències. Els estudiants espanyols tenen en aquesta matèria 488 punts (la mitjana de l'OCDE és 500), Finlàndia, 563; Regne Unit, 515; Holanda, 525; Alemanya, 516, i el Japó, 531.

Però les coses no són blanques o negres. Hi ha nacions en les que la capacitat de decisió dels centres és menor o similar a la d'Espanya i tenen resultats millors en ciències. Per exemple, Eslovènia o Suïssa amb 519 i 512 punts, respectivament.

Les dades mostren, a més, que la inversió pública en educació també influeix, però tampoc determina els resultats. Segons l'informe Panorama de l'educació. Indicadors de l'OCDE 2009 hi ha països amb menys inversió que tenen millors resultats i a l'inrevés.

Espanya gasta el 4,3% de la seva riquesa mesura a través del producte interior brut (PIB) en educació, Japó, el 3,5%, i Alemanya, el 4,4%. Entre els que més gasten, Finlàndia, Suècia i Noruega destinen el 6,1%, 6,8% i 6,6%, respectivament. I els nostres veïns francesos dediquen el 5,6%.

Però per impulsar l'autonomia ha d'haver candidats a dirigir les escoles. I aquí hi ha un problema des de fa dècades. En el 70% dels centres del País Basc els directors són nomenats per l'Administració, a Catalunya el percentatge és del 58%, a Balears del 60% i a Galícia del 41%. Hi ha comunitats com Andalusia, on només el 37% dels directors és designat per l'Administració i altres com Madrid on el percentatge cau fins al 14%.

A l'autonomia també li surten veus crítiques o com a mínim que conviden a analitzar on han d'estar els seus límits. Per exemple, la de José Antonio Martínez, catedràtic de Matemàtiques a l'IES Pío Baroja de Madrid i president de la Federació d'Associacions de Directius de Centres Educatius Públics (FEDADI). Aquest expert defensa aquesta independència dels centres, però amb cauteles. "Després de 40 anys de centralisme és lògic que es potenciïn els projectes propis. Però l'autonomia és una condició necessària per millorar encara que no suficient. I cal preservar que un alumne que es traslladi d'una comunitat a una altra hagi assegurat que cursarà les mateixes matèries en els mateixos cursos ", planteja el president de FEDADI. Per això, cal "preveure fins on arriba l'autonomia per a que no ens trobem amb que en uns llocs es dóna una matèria en un curs i en altres en un altre. Manca cooperació territorial en aquest sentit i ha de potenciar-se. El que és bo en una comunitat autònoma també pot ser-ho en una altra ", recalca Martínez.

Més crític, el sindicalista Xavier Masó, professor de Secundària i secretari general del sindicat de docents ASPEPC, implantat a Catalunya, diu que l'autonomia s'ha de centrar en els aspectes organitzatius del centre i no en els pedagògics. "Les plantilles, el currículum i els horaris han de dependre de l'Administració. Els centres han de tenir autonomia per sancionar o per fixar la jornada intensiva al juny, per exemple, que ara la Generalitat vol prendre", retreu Masó.

S. TOBARRA / A. FLOTATS

El País 22/12/2009

Foto: Jesus Uriarte


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.