Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Espanya incompleix tots els objectius educatius de la UE
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

Espanya incompleix tots els objectius que es va marcar la Unió Europea per millorar els sistemes educatius el 2010 i fins i tot empitjora en els més importants, com les taxes d'abandonament escolar o el nivell de comprensió lectora, segons un informe sobre reformes educatives publicat avui per la Comissió europea.

L'Executiu comunitari va atribuir els mals resultats d'Espanya a l'arribada massiva d'immigrants durant els darrers anys, que són més susceptibles a l'abandó escolar i a tenir problemes de comprensió lectora per constituir un dels grups socials més desfavorits, i al fort creixement experimentat per la economia espanyola fins l'inici de la crisi, que allunyava als joves del sistema escolar per la facilitat de trobar un lloc de treball i guanyar diners.

Malgrat tot, Espanya ha adoptat "reformes importants" en el sistema educatiu durant els últims anys per afrontar els problemes de lectura i d'abandonament escolar, encara que els resultats d'aquestes reformes no es veuen "de la nit al dia", segons va ressaltar un responsable del departament d'Educació de l'Executiu comunitari, Anders Hingel. Segons ell, en el proper informe PISA podria ja posar de manifest que aquestes reformes "han tingut un efecte positiu i han millorat el nivell de lectura".

La UE es va marcar cinc objectius en matèria d'educació que haurien d'aconseguir com a molt tard el 2010:

-situar la taxa d'abandonament escolar per sota del 10%;

-reduir almenys un 20% el percentatge d'alumnes amb problemes de comprensió lectora;

-aconseguir que l' menys el 85% dels joves completin l'educació secundària;

-augmentar en un 15% el nombre de diplomats en matemàtiques, ciències i tecnologies,

 -i aconseguir que el 12,5% de la població adulta participi en formació contínua.

 

Pel que fa al primer objectiu, Espanya no només no ha aconseguit reduir la taxa d'abandonament escolar sinó que aquesta ha augmentat del 29,1% l'any 2000 al 31,9% el 2008, enfront del 14,9% d' mitjana de la UE. Únicament Malta (39%) i Portugal (35,4%) registren pitjors resultats que Espanya. Els estats membres amb menys abandonament escolar són Polònia (5%), Eslovènia (5,1%) i República Txeca (5,6%).

Espanya també retrocedeix posicions en matèria de comprensió lectora. La taxa d'alumnes de 15 anys amb problemes de lectura va augmentar del 16,3% l'any 2000 al 25,7% el 2006 (enfront del 24,1% de mitjana comunitària). En aquest cas, els fanalets vermells són Romania (53,5%) i Bulgària (51,1%), mentre que la classificació l'encapçalen Finlàndia (4,8%) i Irlanda (12,1%).

El 2008, només el 60% dels joves espanyols de 22 anys han completat l'educació secundària no obligatòria, molt lluny de l'objectiu del 85% marcat per la UE i molt per sota de la mitjana comunitària del 78,5%. Però a més, el percentatge ha baixat des de el 66% que es registrava a Espanya en 2000. De fet, Espanya és el tercer país de la UE amb pitjors resultats en matèria d'educació secundària no obligatòria, només superada per Malta (53%) i Portugal (54,3%). En aquest objectiu, els països més ben situats són Eslovàquia (92,3%) i Polònia (91,3%).

Es redueix la inversió en educació

Espanya sí que ha aconseguit augmentar en un 12,4% el percentatge de diplomats en matemàtiques, ciència i tecnologia entre 2000 i 2007. Però tot i així incompleix l'objectiu i se situa per sota de la mitjana de la UE (33,6%). Els pitjors resultats corresponen a França (+7,4%) i a Irlanda (-3,6%), mentre que els millors són Portugal (+164%) i Eslovàquia (+129,9%).

Finalment, Espanya ha augmentat el percentatge de població adulta que participa en formació contínua des del 4,1% en 2000 fins el 10,4% el 2008, encara que en els últims anys la tendència a l'alça s'ha estancat i tampoc s'assoleix l'objectiu del 12,5%. Bulgària (1,4%) i Romania (1,5%) són els Estats membres pitjor classificats en el rànquing, mentre que Dinamarca (30,2%) i Finlàndia (23,1%) ocupen les posicions de cap.

L'informe de Brussel·les evidència més que la inversió pública d'Espanya en educació (4,28% del PIB el 2006) està per sota de la mitjana comunitària (5,05%) i a més ha estat estancada durant els darrers anys. Les xifres espanyoles queden molt lluny de les dels Estats membres punters com Dinamarca (8%), Suècia (6,85%) o Finlàndia (6,14%).

En aquests moments, només Finlàndia compleix i als cinc objectius marcats per a 2010, mentre que Polònia, Suècia i Eslovènia es troben a prop.

Per al conjunt de la UE, Brussel·les admet que, encara que s'han aconseguit avenços, no és probable que s'arribi quatre dels cinc objectius. De moment, només s'ha aconseguit l'objectiu d'incrementar el nombre de graduats en matemàtiques, ciències i tecnologia.

No s'han aconseguit tres objectius tot i els avenços aconseguits: la participació d'adults en l'aprenentatge permanent, la reducció del percentatge d'abandonament escolar i l'increment del nombre de joves que finalitzen el segon cicle d'ensenyament secundari. A més, un dels objectius fins i tot s'ha deteriorat des de 2000 al conjunt de la UE: els resultats en capacitat de lectura dels joves de 15 anys.

25 Novembre 09 - Otr Press

La Razón.es

Imatge de J. Fdez-Largo


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.