Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Empanada de laïcitat
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

En la meva agenda vital no tinc cita amb Déu, potser perquè estimo els meus dubtes i les meves pors, però a casa muntem un magnífic pessebre. I, per descomptat, els meus fills, educats en una escola laica, arrelada en la tradició del gran pedagog Pere Vergés, coneixen el simbolisme catòlic. Canten nadales, es diverteixen preparant els Pastorets, i saben que Montserrat és, per una majoria dels catalans, una muntanya d'intens contingut sacre. La nadala del Ramadà, cantada pels nens, és un moment àlgid de la nostra Nadal familiar, que celebrem amb dedicació. El nostre menjador de casa conviu, doncs, en sana harmonia entre una educació laica i una tradició catòlica, el que som i d'on venim, i en la suma de la identitat mil·lenària que ens acull, i els valors moderns que ens afecten, hi ha la equació que ens defineix: laics de cultura catòlica. Per descomptat, forma part d'aquests valors respectar altres religions i cultures. Però hi ha una enorme diferència entre deixar-se seduir per mons nous, i no saber de quin món venim. I si Catalunya té mil anys, la seva tradició catòlica els acompanya.

Tot això que he escrit no sembla suficient per a alguns comissaris de la tonteria políticament correcta. La nova religió, imposada a cops d'una alarmant empanada ideològica, vol esborrar de cop la tradició de segles i imposar un llibre d'estil, els paràmetres no són ni històrics, ni identitaris, sinó estrictament ideològics. Hem de ser multiculturals per decret, no fos cas que milions de persones vinculades a una història de segles molestessin als ciutadans que vénen de fora. ¿Que som culturalment catòlics? Doncs a esborrar del mapa, per ser una mica musulmans, jueus, budistes o seguidors de la bruixa Lola i així, no sent res, som de tot el món. L'Arcàdia feliç, en versió pijoprogres. O el que és el mateix, la desnaturalització d'una cultura, per la via de la imposició política. L'últim exemple d'aquesta tendència a capar la nostra identitat cultural l'ha protagonitzat el Consell Escolar de Catalunya, que acaba d'aprovar una proposta per canviar el nom de les vacances de Setmana Santa i Nadal, per les d'hivern i primavera. Per anar fent boca, algunes escoles públiques ja han eliminat els pessebres i Els pastorets, i no sé si fan el Ramadà per acabar de ser solidaris. En fi, he escrit sovint que em preocupa el relativisme ètic de la nostra societat. I així és. Però no sé si em preocupa encara més la tontuna ideològica. Perquè entre els quals "tant em dóna", i els que em dóna tant, que trec les tisores, capo la cultura de segles i imposo un paternalisme estúpid, anem malament per ambdós costats. Del tantsemfotisme, en pijoprogresismo, la pregunta és qui és més perillós per a una societat. I la resposta és fàcil: tots dos són igual de letals.

Pilar Rahola - 21/10/2009

La Vanguardia


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.