Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
Urgeix un canvi
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

El sistema educatiu català té un problema, i no menor. Les dades aportades pel Departament d’Educació corroboren totes les tendències i dimensions del problema sobre el qual els estudis de la Fundació Jaume Bofill, alguns d'ells amb les famoses dades PISA, ja venien insistint des de fa uns quants anys. Per a minimitzar els informes anteriors, alguns -inclosos dirigents polítics- es van escudar en la suposada antiguitat de les dades utilitzades, com si en educació els canvis rellevants es poguessin produir en un parell o tres d'anys. Uns altres van argumentar la difícil adaptació de PISA a la realitat catalana. I alguns van menysprear els valors estadístics de les mostres i van llevar rellevància a algunes dades, com els quals feien referència als alumnes estrangers per no ser suficientment forts. Doncs bé, ara ja no hi ha excuses. Les dades són de maig, els alumnes són gairebé tots (uns 58.722) i les proves han estat dissenyades des de Catalunya sota l'impuls del Govern. Tres idees es poden ressaltar de manera ràpida amb aquestes dades:

1) El problema està en primària. Una mica que intuíem i es deia en lletra petita en altres estudis, però que ara ningú ho pot negar. En l'etapa escolar entre els 6 i els 12 anys és on ens juguem el sistema. Si en primària no encertem en els fonaments, difícilment l'edifici educatiu podrà arribar a altura. La secundària i els problemes afegits són un clàssic del sistema educatiu, però les dades d'aquesta avaluació indiquen que en primària està bona part de l'origen dels problemes que s'expressaran en secundària. Si entre un 24% i un 28 % no supera les competències lingüístiques bàsiques ni en llengua ni en matemàtiques, és fàcil imaginar l'insuportable que per a ells serà el ritme de secundària, i el que d'aquesta insoportabilitat es deduirà en la seva conducta.

Hauríem d'emplaçar-nos col·lectivament que en un termini de 6 o 7 anys (2015-2016) el percentatge d'alumnes de 12 anys incompetents en l'imprescindible del llegir, escriure, sumar i restar fora una anècdota dintre del sistema educatiu. Cal fixar prioritats clares, reforçar-les amb un lideratge educatiu en el centre, donar estabilitat als equips de professorat, impulsant als mestres de primària a conquistar aquest horitzó i avaluar els avanços del sistema probablement un any abans, en 5º.

2) L'escola i el professorat conten en l'obtenció de resultats i poden  -moderadament-  modificar els condicionaments socioculturals i econòmics de l'alumne. No és descobrir res de nou, però és confirmar amb dades que hi ha factors atribuïbles al clima del centre, al seu projecte educatiu, a l'equip de mestres que poden incidir en els resultats dels alumnes matisant factors de procedència.

No hi ha determinisme social en les expectatives educatives. Per això s'ha de donar suport l'autonomia del centre i millorar els mecanismes d'adreça i lideratge, i de corresponsabilitat de famílies i entorn en el projecte. Hauríem de donar suport més el desenvolupament de bones pràctiques i difondre-les per a la seva adaptació en altres centres i territoris.

3) La dualització del nostre sistema en primària és alarmant. El servei públic educatiu que el Pacti Nacional per l’Educació va plantejar no existeix, no funciona. L'assignació de plaça escolar segueix amagant un biaix social en massa localitats, especialment en les àrees urbanes majors de 35.000 habitants. Això determina la composició de molts centres i acaba convertint-los en lloses de difícil mesura. Mentre no s'assoleixi un finançament adequat també en la concertada i es garanteixi la gratuïtat, l'absència d'equitat social està garantida. I en aquest escenari de dualitat és on l'eficàcia dels mestres i els centres és significativament menor.

El mal de l'educació a Catalunya és sistèmic, en tots els cicles i al marge de la titularitat. Es requereixen actituds decidides per a canviar coses que avui semblen intocables del nostre model. La LEC apunta maneres, però també desperdicia oportunitats. Malgrat tot, és amb la LEC amb la qual s'haurà de remuntar l'educació a Catalunya. No perdem temps. Fem una moratòria de difusió de diagnosi i dediquem-nos a modificar la realitat. Imprescindible: voluntat de canvi.

 El Periódico, 16 de juny del 2009.


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.