Plataforma
Dret a Escollir
llibertat d'ensenyament
CAT   CAST
dimarts, 21 de novembre de 2017
La llibertat en joc
Notícies

E-Mail destinatari
Nom remitent

S'imaginen vostès que l'empresa que subministra l'energia elèctrica en les seves llars els imposés la forma d'il·luminar les habitacions del seu domicili? Doncs, pel que fa a l'educació a Espanya, els nostres governants actuals fan una mica semblant a l'imposar les seves particulars preferències ideològiques i les seves monocromes opcions didàctiques a famílies i a professors.

Amigues i amics, no és possible viure en democràcia sense que la llibertat de tots sigui defensada i respectada. No entrarem ara en el debat de com encaixar veritat i llibertat, temps tindrem, però és clar que pel que fa a l'educació estem molt lluny que es respectin al nostre país els drets de tots els ciutadans.

I perquè vegin que no exagero els vull explicar que en una recent trobada de professionals de l'educació amb “polítics del ram”, vaig observar que molts d'aquests últims, amb veritable fixació, es van dedicar a repetir arguments ideològics ja molt gastats, sense aportar solucions o sortides de consens. Tot el contrari. Fins hi tot alguns rebutjaven la possibilitat que les famílies fossin més lliures per a poder triar centre educatiu o “carregaven” sobre el professorat fins i tot el més bàsic de la formació conductual de nens i joves.

Però a què estan jugant amb nosaltres? Per quin motiu es posen tantes traves a la lliure elecció de centre, a aconseguir el pluralisme educatiu respectant l'ideari i preferències dels pares?

Considero que després de 30 anys ja és hora de buscar estabilitat en el nostre sistema educatiu, tant pel que fa a les autonomies com al govern central. Però, per a això, ens urgent polítics valents, sense prejudicis, que busquin el bé comú no el vot fàcil o el silenci “com sigui”. I em remeto, com una de les moltes reaccions assenyades que s'estan produint, al Cercle d'Economia de Barcelona que reclamava, fa només una setmana, l'estabilitat normativa en Educació, a partir d'un acord de mínims. I és que saben bé els empresaris que una societat culta és una de les grans riqueses d'un país.

Dic tot això perquè és veritat que els pares necessitem orientació i criteri educatiu i ens hem de deixar ajudar. Per descomptat! Però seria tremendament injust que algú desitgés deixar-nos enrere en la tasca de ser els primers educadors dels nostres fills.

No creguin que exagero. Tan és així que, per exemple, en els debats sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) s'estan valorant més les raons ideològiques partidàries, sovint estatalistas i de pensament únic, que els arguments de qualitat educativa que són els quals pares i mares, i professors, vam valorar principalment.

Així, insisteixen alguns a limitar el dret a la llibertat d'educació enfront d'altre supòsit "dret a planificar", o sigui la zonificació i l’ intervencionisme uniformador de l'administració pública, que prohibeix escollir lliurement entre els diversos centres públics i concertats.

De la mateixa forma, en aquesta futura LEC no es garantiria la gratuïtat per a totes les famílies al no finançar-se els centres concertats equitativament amb els centres públics. Fins i tot hi ha qui vol parlar del "servei públic d'educació" per a referir-se a escoles públiques i concertades, com si l'Estat o qualsevol govern autonòmic fossin els propietaris d'ambdues.

També s'ignora en aquesta controvertida llei el caràcter propi que poguessin tenir els centres educatius. I es prohibeix, en greu contradicció amb la legislació vigent, la possibilitat de l'educació diferenciada (o no mixta) en els centres públics i concertats.

Per cert, considero que és una gran farsa que persones que es diuen expertes en educació insisteixin a menysprear el model educatiu de l'escola diferenciada, doncs està més que provat que és un bon mitjà -com molts altres- de personalització, d'atenció a la diversitat i de millora de la qualitat educativa.

En fi, una llei així impediria que la societat civil pogués promoure i organitzar centres docents. I, de fet, quan l'Estat es recolza en el seu poder financer -que és de tots- per a arrogar-se qualsevol autoritat metodològica en educació, el que fa és, ja, abusar del seu poder.

Posem-nos d'acord, consolidem la qualitat de l'escola pública i de la privada. I per a això caldrà oferir opcions reals de triar en llibertat. Com diu un bon amic: "Mai se m'ocorreria dir-li a un veí com ha d'educar als seus fills. En el millor dels casos i amb la finalitat d'ajudar-li, li donaria algun suggeriment delicadament, però gens més".

I, dic jo, molt menys cap governant actual o futur ha de poder llevar-nos el dret a triar -de forma efectiva- el tipus d'educació que considerem més adequada per als nostres fills. Recordem que, un país sense llibertat d'educació és un país en el qual difícilment es podrà gaudir de cap llibertat.

Emili Avilés és especialista en educació familiar. Dimecres,

18 de febrer de 2009 El Confidencial Digital


Si lo desea puede ejercitar sus derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndose a la siguiente dirección CALLE Balmes 92, 08008 Barcelona, tel. 934673231 o bien enviando un mail a la dirección de correo electrónico: info@dretaescollir.org
Dret a Escollir es una inicitaiva de Ample.